FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Motllura que corona un membre arquitectònic. Corona heràldica oberta, anterior a la classificació heràldica de les corones. Disc o casquet esfèric de l'antic fus de filar a mà que corona l'extrem oposat a la punta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'agut. L'agudesa d'una punta. L'agudesa del dolor. L'agudesa d'un escriptor. L'agudesa d'un epigrama. agudesa sensorial Poder de percepció i de discriminació dels sentits. Dita aguda. Celebraven les seves agudeses. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Punta d'una manta, d'un mocador, d'un full de paper, etc. Anella de corda que es fixa a cada extrem del cop d'un art de ròssec per tal de poder hissar l'art i assecar-lo. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fletxa prima i de punta molt aguda. Tira que, per a reforç del calçat, es cus entre la sola i la pell. Part no greixosa de la cansalada viada. Franja de distint color. La vira de la barretina. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'ocells de l'ordre dels pelecaniformes, de bec llarg i cilíndric amb la punta corbada, molts d'ells amb plomatge de tonalitats fosques, pescadors i capbussaires, a la qual pertanyen els corbs marins. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dard llarg i prim. Caçaven les feres amb javelines. Artefacte llarg i prim de metall, de forma cilíndrica i amb una punta en un extrem, que els atletes llancen amb la mà en la prova del llançament de javelina. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bastonet de boix amb punta plana que usen els escultors per a acabar les figures de fang. Pinzell ample i prim que serveix per a escampar pintura o envernissar. Pinzell per a netejar les plaques fotogràfiques abans d'impressionar-les. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina que per un cap té una punta i per l'altre, un tall horitzontal i estret, que serveix per a remoure la terra, tallar branques, etc. anar com una pioixa Anar molt brut, desendreçat, amb el cabell embullat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Diferenciació de la punta de l'arrel, en forma de didal o de beina, que protegeix el meristema apical. Resta de la part superior de l'arquegoni de les molses, en forma de còfia, que recobreix totalment o parcialment la càpsula. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Barra de fusta d'uns 3 metres de llarg, més prima d'un cap que de l'altre, que porta un doble ganxo i una punta de ferro al cap gruixut, amb què els raiers agafen els troncs solts quan barranquegen. [...]
